Revisant la fórmula del talent

Continuo amb la línia de reflexió del darrer post, sobre la necessitat d’impulsar els components del talent de les persones, capacitat i compromís, per tal d’assegurar la competitivitat de les organitzacions. De fet, és molt habitual entre autors diversos presentar el talent de la persona com a resultat de multiplicar les seves capacitats pel seu compromís. I aquesta és la fórmula que jo també utilitzo en els meus plantejaments.

Però cada vegada estic més convençut que cal modificar aquesta fórmula quan pretenem relacionar talent amb productivitat i competitivitat. Tinc la sensació que la fórmula habitual (Talent = Capacitat x Compromís) fa recaure només sobre la persona la responsabilitat de la competitivitat de l’organització. Però em sembla que en el nou escenari que se’ns està plantejant amb la crisi, cal començar a introduir un altre element en la fórmula del talent i assegurar la màxima contribució de les persones per construir organitzacions més productives i competitives.

Aquest element és l’Eficàcia de la Tecnologia posada a disposició de la persona per realitzar la seva funció. La raó de la necessitat d’introduir aquest element en la fórmula del talent em sembla evident quan comparem els resultats de dues persones que tenen la mateixa capacitat (coneixements, habilitats, experiències, informació) i el mateix compromís, però que disposen d’eines tecnològiques (equips de producció, eines de comunicació, aplicacions per a la gestió de la informació, etc) d’eficàcia diferent. La persona que disposi d’una tecnologia més eficaç generarà millors resultats. És a dir, serà més productiva i competitiva.

A més, les persones que senten que els manca la tecnologia eficaç per fer la seva feina, acostumen a sentir frustració i insatisfacció, cosa que fa reduir el seu compromís. I les persones que disposen de tecnologia eficaç, en poder ser més productives, tenen més possibilitats d’experimentar la satisfacció per l’assoliment i de rebre reconeixement, cosa que facilita que el seu compromís augmenti.

Encara més. Les persones que disposen de tecnologia eficaç poden fer un ús més extensiu de les seves capacitats, augmentant la contribució dels seus coneixements, habilitats, experiències i informació. Però no només això. Disposar de tecnologia eficaç impulsa la persona a augmentar les seves capacitats ja que s’enfronta amb la necessitat d’incorporar nous coneixements o d’utilitzar les seves capacitats de maneres diferents.

Així doncs, la fórmula del talent de la persona que em sembla més ajustada per a l’escenari en el qual ens trobem és:

Talent = (Capacitat x Compromís)^{Eficàcia de la Tecnologia}

Pot sorprendre que l’Eficàcia de la Tecnologia tingui tant de pes en el resultat possible de la fórmula. I pot ser que hi hagi qui pensi que com a factor exponencial redueix el manament intocable que les persones són el més important. Però, primer, no redueix la importància de les persones: si qualsevol dels dos components propis de la persona és 0, el resultat serà 0. I, segon, començo a veure massa persones amb capacitats i compromís molt bons que viuen una gran frustració perquè no disposen dels recursos que les ajudin a competir amb garanties en el mercat. De fet, és fàcil trobar molts casos de persones amb capacitats i compromís molt bons que són menys competitives que d’altres persones amb menys capacitats i compromís però que disposen d’una tecnologia més eficaç.

Les persones són el més important. És clar que sí! Però cal dotar-les de bons recursos perquè puguin ser tan productives i competitives com cal. Ah! I invertir en la tecnologia però no en desenvolupar les pròpies capacitats de la persona perquè la pugui utilitzar, converteix l’Eficàcia de la Tecnologia en un exponent negatiu. És fàcil imaginar el seu impacte en el resultat potencial de la fórmula.