Continuo amb la reflexió sobre el compromís. I com apuntava al post anterior, en aquesta segona part em centraré en com facilitar el compromís de les persones des del lideratge.
Crec que, per a les persones que tenen la responsabilitat d’exercir lideratge, existeix una premissa així que es parla del compromís de les altres persones. I és que no poden considerar que el seu propi nivell de compromís sigui el llindar de referència amb el qual mesurar el compromís de la resta. Que una persona des d’una posició elevada en un organigrama conclogui que algú no està compromès perquè no prioritza o no renuncia exactament com ella ho faria és una injustícia.
I és que algú que obté, per la posició formalitzada que ocupa, uns beneficis superiors del sistema o de l’organització ha d’adquirir i mostrar un compromís superior al d’altres persones que obtenen uns beneficis inferiors.
Aquest compromís superior es fa visible mitjançant l’autoexigència i l’exemple amb els quals actua qui exerceix el lideratge. I quan les persones sentim que qui té la responsabilitat de liderar-nos actua amb autoexigència i exemple positius, és quan estem disposats a adquirir un compromís amb aquest lideratge i, per tant, amb l’entorn proper o social en el qual ens movem.
Com facilitar el compromís de les persones des del lideratge? Detallo a continuació unes quantes preguntes que poden ajudar a trobar respostes:
Sembla molt evident què cal fer des d’una posició de lideratge en una organització per facilitar el compromís de les persones. Però existeix una complicació. I és que els lideratges d’una organització estan entrelligats i es contaminen entre ells, per al que és bo i per al que és dolent, quan es tracta de facilitar compromís des de l’autoexigència i l’exemple.
La coherència visible en els valors i els principis de les persones que tenen la responsabilitat d’exercir lideratge és la clau per crear organitzacions compromeses.