Bons resultats en temps de crisi

Donant voltes a la crisi i a les petites i mitjanes empreses en una conversa de col·legues i d’amics. I, encara que el panorama està carregat de notícies dolentes i de mals auguris, a tots ens és possible aportar una bona quantitat d’exemples d’empreses que estan obtenint bons resultats. És veritat que també parlem de la “llista de baixes” i del patiment de moltes persones que coneixem que han perdut treballs, negocis i benestar. I que la quantitat ens ha aclaparat.

Però, quins són els motius per a la diferència? Per què en un entorn de crisi és possible assolir bons resultats? I crec que la pregunta ha de ser aquesta, no la que cerca els motius pels quals les empreses desapareixen en temps de crisi. Capbussar-se en els motius del fracàs em sembla que només ens reafirma en allò que ja és conegut i acaba derivant en un exercici onanista de laments.

En els casos que he estat analitzant, entre d’altres raons, he trobat en tots ells un factor clau comú: l’anticipació. I el que és curiós és que en quasi tots els casos aquesta anticipació no ha estat una decisió voluntària per preparar-se davant de la crisi. No existia la consciència que passaria una cosa així! Simplement ha estat una bona gestió empresarial per part de la direcció d’aquestes companyies.

Aquesta anticipació s’ha centrat en prendre bones decisions en tres àmbits:

• L’estratègia de mercat, que ha permès estar en posicions d’avantatge competitiu clar quan l’economia va dir que no hi havia tanta riquesa com semblava. Internacionalització del negoci, racionalització de les famílies de producte, professionalització de les relacions amb distribuïdors, rigor en els procediments comercials, protecció del marge brut, innovació, orientació cap a sectors emergents o servei excel·lent en mercats nínxol. Cap cosa que suposi una revolució o que no fos coneguda per tothom. Però calien la intel·ligència i el coratge per apostar per aquests camins.
• L’ús dels recursos disponibles, sobretot dels financers. Aquest és un dels temes que més laments generen en aquest període ja que la crisi (estafa?) del sector financer ha bloquejat l’accés a la liquiditat. Però hi ha hagut empreses que van apostar per generar reserves i assegurar el seu nivell de tresoreria durant els anys de les vaques grasses. Empreses que van optar per no endeutar-se en excés, per evitar els ingressos en “diners B” i que no es van deixar seduir per la suposada influència positiva del glamour i de l’ostentació en la marxa del negoci. Aquestes reserves les permeten suportar els problemes derivats de la morositat i les van convertir a l’inici de la crisi en clients desitjables per a les entitats financeres. A més, l’ús intel·ligent i inconformista de la tecnologia disponible les va permetre millorar la seva productivitat. I des d’aquí van posar en marxa el seu cercle virtuós particular.
• La mobilització del talent de les persones, que és el que ha possibilitat la presa de decisions i l’avenç en els dos àmbits anteriors. I en aquest tema ha estat clau el lideratge que han exercit les direccions d’aquestes empreses, tot apostant per fer créixer les capacitats de les persones i facilitar el seu compromís des de la confiança, la responsabilitat i la justícia en el reconeixement.

Bona gestió empresarial basada en el principi de prudència, la confiança en les persones, la intel·ligència i el rigor. I bons aprenentatges per a quan arribin els temps millors, que segur que arribaran.